La Carn vol carn. (Ausias March)

Els pits, les cuixes,
rodonesa bessona del flanc,
el sexe, entre la molsa uns llavis,
tanta bellesa, tanta.

Vicent Andrés Estellés.

*

EL SOMNI DE LA BOMBA ATÒMICA

Caminàvem per allà, pel camí recentement asfaltat
el que puja y desemboca a la casa dels amics.
Pujàvem i el gossos saltaven i bordaven.
La bomba va estallar, primerament un brillant esparpell
després, aquella gran misèria.
Va ser com un cataclisme roig i negre.
Una dona corregué cap a nosaltres amb el rostre cremat
i caigué a pocs metres de nosaltres-
Jo vaig dir-te
"Mira, pare, és la bomba d´ Hiroshima, no te la perdis"
Em preocupava tot el rotlle de la radioactivitat,
les possibles deformacions dels meus possibles cent fills
Però ésser a un somni té aquests avantatges.
Els nens que jugaven al futbol en technicolor
continuaren jugant al món de reportatge.
El bosc era rera d´ells, gigant d´arbres,
de troncs increïbles.
Tu anaves coix, i vas dir
"Ja n´hi ha prou, marxo"
Jo vaig seguir-te.
Els amics van escridassar-me sense possibilitats.
La meva mare ja havia mort en un somni anterior
feia gairebé cinc minuts.


*

Una nit, caminant descalçada sobre els còdols
vaig dir-te
- Avui he vingut per sempre més.
I agitant la mà en una espècie d´espasm ordinari
Vaig caure al terre en un cop sord
Amb la faldilla apujada,
tenia un aspecte de puta despatxada.
Vas veure´m com quan es veu caure la fruta vella
vas penjar la teva jaqueta a la sorra
I jo encara flirtejaba amb els llums del port
quan vas dir-me
- Avui, nena... vaig a tirar-te al mar.

*

POEMA AL PARE

Tremolava quan em feies tancar una aixeta,
ja mai sabia a quin costat tancava la manivel.la
Vaig acostumar-me a menjar-me l´avaricia infantil a hòsties
I les caigudes d´hora sols van ensenyar-me
que no m´estimaves si queia.
que el sòl no era digne, no
de que jo estampés en ell el meu morro d´un any.
La meva actitud vers la vida es de por
de por
però si em menjo al pare
me´l menjaré també
si anul.lo el teu poder
si et dic
adéu, pare
i dono la benvinguda a l´home
si em dius,
adéu, filla
i deixes de fotre a aquesta dona amb els teus rencors
i deixes d´anular a aquesta dona amb les teves veritats universals
i deixes de menysprear a aquesta dona per no ésser com esperes
i deixes d´esperar res perquè, t´ho juro
res tindràs.

Mataré la por.
Adona´t.

*

Empapes els meus cabells amb el teu alè d´aigua
empapes les meves cames com desembocadura dels teus vicis
empapes la meva roba amb suor i el llançols s´arruguen mullats
I reconeguda en la teva calor de sol humà.
Ningú s´adonat de que no surto d´aquesta casa
de que no tinc família ni escola
de que el meu amant em descobreix adormida
de que desitjo escalar fins la lluna i estrellar-me essent tan jove.
Empapes la meva bústia amb esperances
Omples el telèfon d´interrogants
I vull trobar-te apujat a la roca
encara indecís, fumant
pasejant la primavera

: )